|
||
Maria Eugènia Vidal |
||
1934 - 1997 |
||
L’any
1948, nou anys després de l’acabament de la guerra civil, i en plena
repressió anticatalana, Pere Inglada Sanmartí, (1910-1980) i la seva esposa
Mª Eugènia Vidal, (1923-1997) van iniciar la tasca de traduir
himnes alemanys i francesos al català que eren cantats en la seva
comunitat, i també per un petit grup coral format per creients de diverses
esglésies anomenat COR DE LES SOCIETATS D’ESFORÇ CRISTIÀ i que va fer
moltes audicions donant a conèixer himnes de més qualitat musical i que eren
desconeguts fins llavors. Pere
Inglada era aleshores organista de l’Església Evangèlica Alemanya de
Barcelona, lloc que va ocupar durant 10 anys, i era, també, un bon coneixedor
de la música de la Reforma, especialment de la música de Joan Sebastià Bach. Mª Eugènia Vidal, a més d’una poetessa de gran sensibilitat, era també coneixedora de l’idioma alemany i per tant, les seves traduccions són d’una molt bona qualitat Aquest
treball es va posar a l’abast de totes les esglésies evangèliques catalanes
en una carta circular el Març de l’any 1948. Curiosament,
la carta escrita en castellà, sembla demanar disculpes per l’atreviment de
fer cantar en català, i un del seus paràgrafs
diu textualment: "Este Himnario Catalán no aspira, como es
lógico, a la sustitución de los de lengua castellana por todos conocidos, sino
a cumplir el expresado deseo y
enriquecer nuestra himnologia con corales del tiempo de la Reforma y del
Salterio Hugonote". Es
va intentar editar-lo en alguna de
les editorials de música de Barcelona, però cap va atrevir-se a portar el
projecte a terme, perquè les
lletres dels cants eren en català i ningú volia
enfrontar-se a la ferma dictadura d’aquell temps. L’any
1954, el matrimoni es va trencar, i el projecte d’Himnari Evangèlic Català
també es veure frustrat.
Pere Inglada, va traslladar-se a Sud Amèrica, a Brasil,
on va prosseguir la seva vocació d’organista en l’Església
Metodista Central del barri “Liberdade” i en altres comunitats, i també va
formar part de la Comissió de Música que va preparar l’edició del HINÁRIO
EVANGÉLICO, però des de l’any 1955 principalment es va dedicar a la tasca d’orguener,
dedicant-se a la restauració d’alguns
dels millors orgues de Brasil. Va morir a la ciutat de Sâo Paulo el 18
de Desembre de 1980. Per
la seva part, Mª Eugènia Vidal es va dedicar a tasques de correctora i al
mateix temps va col·laborar escrivint articles per diaris i d’altres
publicacions catalanes. Va morir a Barcelona el 18 de Febrer de 1997. Aquest
himnari va arribar a la xifra de 20 himnes, tots ells inclosos ara a Cants de
Glòria, l’himnari editat per la Institució Bíblica Evangèlica de
Catalunya. La
edició era feta amb fulles soltes, impreses en multicopista, i es venien al
preu de 0’50 Pts cada una
|
En aquest recull hi trobem els himnes següents: |
Astre
que jo miro Canta al Senyor Com de set el cérvol brama Mon cor joiós |
|
|