Nascut a
Barcelona l'1 d'octubre de 1924. És fill de Joan Cortès i Monclús i de
Júlia Dejuan i Roureda. El seu pare era fill de la vila de Gràcia, i la
seva mare, de Tragó de Noguera, a la província de Lleida, ara
desaparegut sota les aigües del Pantà de Sta. Anna.
Júlia Dejuan va morir el 8 de març de 1940 a l'edat de 39 anys, a causa
de dues pneumònies. El seu pare, Joan, viatjava constantment fins a
l'edat de 29 anys, a bord de vaixells nord-americans, per la seva
professió de cambrer i després de majordom de vaixell. Entrà en
contacte amb membres de la societat d'amics, vulgarment coneguts com
"quaquers", i posteriorment amb la maçoneria, adscripció a la
qual continuà a Barcelona, un cop de retorn a Catalunya.
La seva família va quedar molt truncada i la relació més directa va ser
amb la seva tia Montserrat. L'àngel va néixer a la vil·la de Gràcia, i
a aquesta vil·la ha estat sempre molt unit emocionalment.
Va estudiar tots els estudis elementals al Col·legi Lafuente de Gràcia,
el batxillerat el va cursar a l'Institut Jaume Balmes. Mentre estudia a
l'Institut Balmes un amic sabatista (Adventista), l'invita a anar a uns
cultes sabatistes, no li van agradar i decideix no tornar, però allà
troba a altres amics també de l'institut que el porten casa d'uns
evangèlics, que anys més tard retrobaria, a casa de l'Enric Angurell i
la Sra. Lola Boladeras, al carrer St. Gil 1, allà es feien reunions
clandestines amb molt de jovent i en acabar els hi donaven berenar, pa amb
xocolata! Tot un luxe en una època en que no hi havia gaire menjar.
Tampoc això li ho va interessar, ho va deixar córrer, la seva vida
seguia altres interessos.
Va estudiar alemany i anglès elemental a l'Institut Alemany i també va
aprofundir sobre aquestes llengües a l'escola Berlitz.
En acabar el batxillerat va entrar a la Universitat de Barcelona, on va
fer el 1r curs de Dret. Això era el curs 1944-1945.
Quan ingressa a la Universitat ja té contactes amb gent d'Estat Català.
Ingressa a les Joventuts d'Estat Català. Després amb en Toni Ribera,
escriptor i guanyador de diversos premis literaris en català en l'època
de la clandestinitat, van formar una espècie d'exercit revolucionari
català que no va tenir gaire força. També en aquella època van
començar a publicar Antologia dels homes i les idees d'occident, una
revista clandestina de la que van sortir 12 o 13 números i l'Àngel
comença a publicar pel seu compte Torxa, un full ciclostilat que
corresponia a les joventuts universitàries d'Estat Català, va ser en la
publicació de l'últim número de Torxa que el van detenir a la
Universitat en una batuda de la policia. Un bidell de la Universitat de Barcelona
(pare de la soprano Victòria de los Angeles), que a causa de la seva
coixesa caminava ajudat per unes crosses, en va tirar una a les cames de
l'Àngel fent-lo caure i possibilitant així la seva detenció.
Això passava el 7 de juny de 1945, el dia que va acabar a Europa la 2a
Guerra Mundial. El van dur al Govern Civil on va estar detingut dos dies,
d'allà el van portar al submarí de la comissaria de la Policia de Via
Laietana (sense saber els dies que hi va estar ja que totalment
incomunicat, va perdre la noció del temps, motiu pel qual tampoc sap quin
dia ingressa a la Presó Model de Barcelona del carrer Entença. A la
presó continua incomunicat sense veure a cap familiar ni poder sortir a
veure la llum del dia. Tan sols li permeten rebre menjar de casa, paper i
llapis, temps que aprofita per escriure alguns dels seus versos.
Surt de la presó el 18 de
juliol de 1945. En sortir de la presó, no pot tornar a cursar estudis a
la Universitat ja que ha estat expulsat d'ella i un temps després se li
comunica que ha perdut tots els seus drets civils durant 20 anys. Passats
20 anys exactes, l'any 1965, tot subornant a un policia se li concedeix el
passaport i es fa desaparèixer el seu expedient.
En sortir de la presó s'involucra amb els sardanistes i formen el grup
dels 25, organitzen audicions i ballades de sardanes a la plaça Reial i a
la plaça de la Vila de Madrid.
També col·labora amb una revista nova, "Cultura i Folklore"
fins que la censuren. Aquesta revista té la seu al C/ Milans, 4 i
s'imprimeix a la impremta Serrats. L'últim número és censurat per
publicar una esquela en català de l'Aureli Capmany (pare de l'escriptora
Mª Aurèlia Capmany). La revista és censurada i tancada.
L'any 1945 després de sortir de la presó, entra a formar part de la
junta de la Festa de Gràcia del c/ Tordera entre Progrés i Fraternitat.
Entra com a vocal i des de 1946 fins el 1955 passa a ser President,
càrrec d'amagat ja que no el pot exercir per haver estat a la presó. Els
programes de la festa del carrer són molt buscats, estan escrits en
català.
El 27 de Novembre de 1948 es casa amb la seva promesa de tota la vida la
Maria Roca, també de Gràcia. D'aquesta unió van néixer quatre fills: Júlia
neix el 20 de desembre de 1949, el 7 d'Abril de 1952 neix el Jordi,
l'Àngel neix el 3 de gener de 1957 i el 19 d'Agost de 1964 neix la seva
quarta filla la Noemí.
Un dia tornant de la feina, passa per l'església evangèlica del c/ Terol
de Gràcia, des de fora sent que a dins canten unes músiques que coneixia
d'haver-les escoltat a les emissores americanes d'Europa, durant la 2a
Guerra Mundial, es queda parat a la porta i allà hi havia un home, el Sr.
Torres, el porter de l'església que l'invita a entrar. Ell diu que té
pressa, que l'esperen a casa i els faria patir i marxa cap a casa. Però
alguns cosa l'inquietava i torna un dia a un culte d'oració, en acabar el
van agafar dos obrers personals, i es van estar xerrant quasi bé
dues hores. A casa tots patien i el porter també, deia "aquest home
no tornarà". Aquell dia va acceptar al Senyor com el seu Salvador.
Però si, va tornar una altre dia amb la seva filla Júlia que acabava de
recollir del col·legi. Van continuar assistint amb tota la família i al
cap d'un any es va fer de la Unió de Joves de Terol i després delegat de
l'església de Terol a Juventud para Cristo. L'any 1956, el Sr. Lázaro
Urrútia bateja a l'Àngel i la Maria a Terol. La Maria estava embarassada
del seu tercer fill. Ell continua anant a Terol i passa a ser President de
la Unió de Joves, comença a predicar i estudia amb Ernest Trenchard al Passeig
de St. Joan. Aquell mateix any entra com a representant de Joventut per a
Crist (JPC) de l'església evangèlica del c/ Terol.
L'any 1957 ocupa el càrrec de secretari de correspondència fins l'any
1967, en que dimiteix del càrrec i de la seva col·laboració amb
Joventut per a Crist. Durant aquests anys participa en les campanyes
d'evangelització que es fan a diferents llocs de Barcelona i després a
les campanyes unitàries que es celebraven cada any a l'església
evangèlica del c/ Verdi acabada d'inaugurar. Un dels contactes fets
durant les campanyes de Verdi va ésser Josep Monells i Mateu, aleshores
responsable de l'Hora de la Joventut, que feia reunions a les esglésies
on es duien a terme els actes e les campanyes d'evangelització i a qui va
recolzar en algunes de els seves propostes de treball a Joventut per a
Crist.
L'Àngel participava a diferents trobades baptistes on es cantaven himnes
en llengua catalana, la lletra dels quals l'havia escrit ell.
L'any 1965 a l'església de Terol comença a respirar-se aires d'expansió
entre la joventut, com a resultat de reunions de pregàries i de
preparació entre la joventut s'inauguren les esglésies del c/ Marquesa
de Caldes de Montbui, Passeig Maragall, Tolrà i més tard, a l'Avgda. del
Caudillo (actualment Avgda. Catalunya de St. Adrià de Besòs, on hi
anirà l'Àngel amb tota la seva família, juntament amb altres membres de
la seva església.
L'any 1966 es celebra una reunió a l'església del c/ Tallers de
Barcelona, i començarà a funcionar la Fundació Bíblica de Catalunya.
Es comença a treballar amb la idea de celebrar esporàdicament
conferències a diferents llocs amb el propòsit de catalanitzar les
esglésies visitades.
Aquesta primera etapa de la Fundació, nom en que es coneix actualment la
Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya (IBEC), va continuar amb la
creació d'un comitè per a la traducció del Nou Testament a la llengua
catalana. La Fundació gràcies a les seves visites a diferents
esglésies, fou àmpliament coneguda. A partir de 1966, organitza cada mes
de desembre un concert de Nadal a Barcelona i a diferents poblacions
posteriorment.
La tasca realitzada per uns grups de treball de la Fundació va cristal·litzar
en la redacció i posterior publicació del primer himnari en llengua
catalana, conegut com a Cants de Glòria, això fou l'any 1968, i
posteriorment es va anar ampliant amb diverses edicions Aquest mateix any
i sota la iniciativa de l'Àngel s'inicia la publicació de la revista Presència
Evangèlica, publicació que continua existint en l'actualitat.
L'any 1969, l'Àngel va finalitzar la seva col·laboració amb el grup de
St. Adrià del Besòs, un cop inaugurada l'església i retorna amb la seva
família a l'església del c/ Terol de Gràcia.
Aquell mateix any, el 1969, una delegació de Campus
Crusade for Christ (CCC) arriba a Europa. Parlen amb Josep Monells i
després de diferents entrevistes, el convencen per a iniciar el ministeri
de CCC a Europa. Un dia a la tardor visita a l'Àngel per tal que li traduís
el material de CCC al català. Traduïts aquests materials, tenen un
regust històric ja que són el fonament de bona part de la literatura de
CCC, aquesta organització va prendre el nom amb el que se la coneixia a
Amèrica del Sud: Cruzada
Estudiantil y Profesional para Cristo. En acabar la tardor de 1971, l'Àngel
li torna els materials ja traduïts, iniciant-se així una bona relació i
col·laboració entre ambdós.
L'Àngel fou convidat pel Josep a assistir a un seminari de preparació
per a gent laica, que tingui lloc a Holanda, Amsterdam, començant el 19
de març de 1972. De retorn a Barcelona, l'Àngel es mostrà molt
entusiasmat pel que havia vist i sentit i com a resultat de la seva
reacció, en Josep Monells parlà amb ell perquè s'involucrés formalment
a CCC. Els mesos de juliol i agost d'aquell mateix any, l'Àngel, la Maria
i la seva família assistiren a una conferència d'estudis bíblics i a
unes sessions d'ensinistrament que tingueren lloc a la ciutat austríaca
de Linz. Allà l'Àngel i la Maria, foren acceptats com a coordinadors de
CCC.
Dins de CCC, l'Angel, sempre amb l'ajut de la seva esposa, dirigí
els ministeris de literatura, la pel·lícula Jesús, les campanyes
"He trobat la vida" " yo la encontré", amb el nom de
ministeri "Vida para..." i Ministeri laic; també organitzaren
els encontres de conferències d'estudi bíblic, que tingueren lloc cada
estiu, a partir de 1976 a Tortosa i Banyoles.
L'Àngel traduí la pel·lícula Jesús al castellà, que es va projectar
i continua projectant-se a molts indrets de la geografia espanyola.
L'Àngel i la Maria han continuat fins a l'actualitat la seva tasca a
Àgape, (nom que va prendre la Cruzada Estudiantil, a instàncies dels
col·laboradors o coordinadors més veterans, descontents del nom que se
la coneixia fins aleshores). L'Àngel col·labora fent d'assessor de la
direcció que en aquests moments es a les mans de Javier Garcia i Gema
Pérez.
El 1970 per Setmana Santa, l`Àngel va ser invitat a un culte de
l'església evangèlica de Caldes de Montbui, una de les esglésies més
antigues de Catalunya i que aleshores no disposava de pastor. Hi va
assistir amb la promesa de col·laborar-hi per un període d'un mes i la
seva col·laboració va durar set anys i mig.
Com a conseqüència d'una invitació rebuda de Joan González i
Pastor,
l'Àngel va assistir a diferents reunions d'un grup de capellans biblistes
que es congregaven per Nadal, un cop a l'any. Es va nomenar un equip per a
constituir oficialment el grup, al qual se li donà el nom d'Associació
Bíblica de Catalunya; i l'Àngel Cortès hi entra a treballar en
aquest equip. Aquesta associació interconfessional va començar els seus
treballs d'una manera molt entusiasta i continua avui amb la publicació
de nombrosos treballs entre els quals trobem la Bíblia Interconfessional
(BCI), el Nou Testament Trilingüe i el seu butlletí trimestral. L'Àngel
va formar part de la junta de l'Associació Bíblica de Catalunya des de
la seva constitució fins que l'associació va complir els seus primers 25
anys de vida.
Durant els darrers temps del franquisme, a la casa d'en Josep Monells a
Barcelona, hi hagueren diverses trobades amb catòlics progressistes com
Jordi Sánchez Bosch i polítics com Josep Verde i Aldea, en elles hi assistien
Joan González Pastor i l'Àngel.
L'Àngel que com ja n'hem, parlat abans va estar fortament lligat a Estat
Català fins l'any 1978. Aquestes activitats li van obrir uns ventalls
molt grans de coneixences amb polítics que restaven aquí i també amb
d'altres que estaven encara a l'exili. Visità Josep Tarradellas quan era
a Saint Martin-Le-Beau a França i amb Jordi Pujol que anys després seria
el President de la Generalitat de Catalunya, l'unien moltes afinitats que
van anar forjant la seva amistat i posterior ingrés com a militant de
Convergència Democràtica de Catalunya. Amb la democràcia, l'Àngel no
va tenir problemes en continuar les seves bones relacions amb el món
polític del nostre país.
El 9 d'Abril de 1979, per primera vegada després de la època del
franquisme, un grup de representats evangèlics de totes les denominacions
són rebuts pel President Josep Tarradellas i posteriorment el juny de
1980 fou el President del parlament Heribert Barrera i uns dies més tard
el President de la Generalitat Jordi Pujol, els qui van rebre una
representació de pastors i laics evangèlics. Des d'aquell moment i
sempre sota la iniciativa de l'Àngel diverses vegades representants del
poble evangèlic han estat rebuts per les màximes autoritats polítiques
del nostre país, tant pels diversos presidents del Parlament com pel
President de la Generalitat.
També facilità la visita de polítics de casa nostra en les visites que
els vaixells Logos i Doulos feren l Port de Barcelona els anys 1983 i 1985
respectivament.
Va ser secretari general i president del Consell
Evangèlic de Catalunya.
Un cop restablerta la Generalitat de Catalunya, la Fundació Bíblica de
Catalunya va ser legalitzada amb el nom d'Institució Bíblica Evangèlica
de Catalunya (IBEC). L'Àngel va ésser nomenat president del seu Consell
Executiu. L'any 2000 després de molts anys de treball i dedicació per
part de Pau Sais i Samuel Sais
la IBEC publica la Bíblia del 2000, la
primera bíblia evangèlica en català. L'acte de presentació va tenir
lloc a l'Església Evangèlica del carrer Terol, amb nombrosa assistència
d'amics i d'autoritats.
També aquest mateix any veu la llum "Expobíblia" una
exposició de temàtica bíblica al Centre Cultural de la Caixa de
Terrassa de la que l'Àngel formava part del comitè executiu, i que va
ser fruit de molts anys de dedicació i esforç per part dels seus
organitzadors..
El 8 de Març del 2002 es fa un homenatge a l'Àngel Cortès i la seva
esposa Maria Roca a la Universitat Pompeu Fabra, a l'Àgora Jordi Rubió i
Balaguer, organitzat per Àgape, com a agraïment a la seva tasca al llarg
de tots aquests anys, amb l'assistència d'un gran nombre de familiars,
amics i personalitats tant del món polític, religiós i cultural
A l'actualitat, l'Àngel forma part del Consell d'Ancians de la seva
església, l'Assemblea de Germans que es reuneix al c/ Terol 22 de
Gràcia, màxim òrgan directiu col·legiat.
Tot i la seva delicada salut, (l'Àngel fa un anys que ha perdut la vista)
han continuat fins a l'actualitat la seva tasca a Àgape.
Dins de la seva vessant
poètica l'Àngel va escriure moltes poesies de temàtiques variades. Va
escriure un bon grapat d'himnes que els trobem al Cants de Glòria i
moltes lletres per encàrrec com és el cas de bona part de les músiques
de Josep Pernas. També ha posat lletra en català a himnes clàssics, com
l'Ave Verum, What Child is this? O Still, still, still entre d'altres.
El 25 de setembre del 2003
Àngel Cortès i Dejuan va lliurar la seva ànima al Pare.
font: Noemí Cortès |