Mateu Cosidó

1825-1870


Mateu Cosidó va néixer a Tortosa (Tarragona), probablement l'any 1825. Va marxar a viure a Burdeus (França) on va conèixer l'evangeli i es va convertir a finals de 1857, a través de l'evangelista sevillà Manuel Pinto, qui com que no tenia materials impresos predicava mitjançant la paraula parlada.

L'any 1858, essent agent de la Societat Bíblica francesa, va ser cedit al Comitè de Paris, on va seguir treballant per a propagar l'evangeli, i això el va portar a viatjar al sud de França, arribant fins a la Vall d'Aran. Ajudat per la Societé Bíblique Protestant i la Societé Evangélique, va dedicar tota la seva empenta i el seu esforç a la difusió de les Sagrades Escriptures, usant ja versions de Reina-Valera i no traduccions catòliques. 

Abans de la Revolució Gloriosa va marxar a treballar a Madrid i després de la Revolució va començar a cooperar amb William Gould de les Assemblees de Germans.

La seva gran afecció a escriure poesia el va portar a escriure himnes que encara a l'actualitat continuen sent força coneguts a les nostres esglésies.

L'any 1870, Cosidó estava passant un mes a Barcelona quan l'epidèmia de febre groga va causar veritables estralls entre la població, i després de predicar a l'església de la Barceloneta, es va dirigir a València per a obrir una obra nova, de camí es va quedar uns dies amb la seva família a Tortosa on va començar a notar els símptomes de la malaltia, va ser posat en quarantena i després d'aquesta va morir.

La seva vídua Dolors Rollan, mestra de professió, va ser reclamada pel amic de Mateu Cosidó, el missioner George Lawrence, qui la va fer venir a Barcelona juntament amb el seu fill, per a que treballes a les seves escoles, entrant a formar part de l' Assemblea de Germans de Ferlandina (Barcelona).

Font: Noemí Cortès

 

En aquest recull hi trobem els himnes següents:

Iglesia de Cristo reanima el fervor
(de la qual n'és també el compositor)
Santo Cordero, por tu llamamiento