|
||
Antoni Almudévar i Urriens |
||
1894 - 1976 |
||
Set anys abans del seu traspàs a la glòria eterna, la revista "El Pastor Evangélico" publicà -octubre 1969- aquest article biogràfic. El Poeta Evangèlic Amb aquest títol, el Pastor Antoni Almudèvar és conegut a totes les esglésies evangèliques espanyoles. I no creguin pas que és una apreciació exagerada, perquè per molts anys les poesies i diàlegs que els nens i joves recitaven a les esglésies en les festes de Nadal -i en altres celebracions- tenien sempre la mateixa firma familiar i estimada: La d'Antoni Almudèvar. I la cosa més sorprenent és que, en la majoria de les ocasions, eren composicions completament inèdites, escrites pensant en l'acte a celebrar i donant-li el realç adequat. La vida del Pastor Almudévar -com ell mateix deia- "és un miracle que toca el sobrenatural, perquè Déu ho ha volgut així". Va néixer a Barcelona el dia 1 de desembre de 1894, en una llar pobra, fill d'un humil obrer i d'una senzilla bugadera. En la seva infantesa va sofrir tota mena de privacions i, aviat, hagué d'enfrontar-se a la realitat d'una vida dura, en un ambient força sever, sense alegries ni petons. El seus pares tenien moltes preocupacions reals davant l'obligació de procurar els mitjans suficients per a atendre el manteniment d'una família nombrosa de sis fills, tots petits. Per això els seus pares es veien en la ineludible obligació de treballar la major part del dia i, a casa, ja no hi quedava temps per a la vida familiar. Els limitats recursos econòmics dels pares no els permetia donar acurada educació als seus fills perquè el diners que hauria costat anar a l'escola bé prou que els feien servir per a atendre les més elementals necessitats de la família. Així va ser com Antoni solament pogué anar a escola, a les classes de primària, per espai de dos anys, la qual cosa aprofità per a aprendre a llegir i a escriure. Quan tot just tenia 9 anys ja treballava, per bé que ho feia en la pròpia llar, i tenia que emprar moltes hores si volia que el treball resultés mitjanament productiu, i pel que obtenia minsos ingressos "extra" per a la família. Quan justament va complir 12 anys, els seus pares decidiren que hauria d'aprendre un ofici i el col·locaren en una impremta i litografia, on aprengué la pràctica dels detalls de la professió. Poc es podia pensar en aquells anys de joventut que, en córrer el temps, la lletra impresa hauria de ser-li tan familiar i que els coneixements que a poc a poc anava assimilant haurien de ser-li d'utilitat en la labor literària i de publicacions amb les que hauria d'estar vinculat per tants anys. El que no li va ser possible d'aprendre a l'escola, ho va aprendre per ell mateix. Quan tenia 15 anys va fer-se el ferm propòsit d'estudiar -entenent que, si així ho feia, podria servir al Senyor més apropiadament- mitjançant llibres manllevats i amb una gran dosi d'esforç de part seva. Ja que la jornada laboral era llarga i cansada, estudiava ben d'hora, al matí, abans d'anar a treballar. Per mitjans completament autodidactes va anar adquirint els coneixements que haurien de facilitar-li la feina que desenvoluparia per molts anys. Va conèixer el Senyor perquè un company seu de l'impremta, aprenent com ell, el portà a l'Església. Un bell diumenge al matí (1908), en la classe de l'Escola Dominical de l'Església Baptista de Barcelona, donà testimoni de la seva fe en Crist, a qui proclamà com el seu Senyor i Salvador. En contra de la voluntat dels seus pares -nominalment catòlics i, com moltes altres persones, escèptics a les qüestions espirituals i sense cap mena de pràctica religiosa- assistia regularment als cultes de l'Església. Això no agradava pas gaire als seus pares ni els seus germans i passà per l'amargosa experiència de trobar-se en una posició incòmoda en la pròpia llar i totalment incomprès per la seva família. No obstant, lluny de caure en un estat de desànim, l'oposició va ser com un esperó i es mantingué ferm en la seva decisió i testimoni. Aviat tingué ganes de ser útil en l'Obra del Senyor de forma directa. Quan tenia 18 anys, l'Església -atenent a les seves qualitats, predisposició i dedicació- el nomenà Director de l'Escola Dominical. Més tard, s'ocuparia de la direcció de la joventut de l'Església, com a President de la "Unió Baptista de Joves", de nova creació, que era la primera organització de joves baptistes que començava a desenvolupar-se a Espanya. No va passar gaire temps sense sentir que el Senyor l'invitava a entrar de forma activa en el Ministeri Cristià. Com a alumne extern, prengué els cursos de l'Institut Baptista, de Barcelona, que van ser la base de la seva formació teològica. Després de tres anys d'estudi, començà la seva tasca ministerial com a ajudant del Pastor Ambròs Celma -que era el Pastor de l'Església Baptista de Barcelona- pioner de l'Obra Baptista a Espanya i mestre d'una generació de pastors baptistes. El Ministeri del Pastor Almudévar va ser de molta benedicció en algunes esglésies catalanes, com les de Sabadell, Binèfar i Lleida que sempre han mostrat tenir gran vigor espiritual. Del seu treball pastoral a Sabadell (1923-1932) constatem que: "El temps que Antoni Almudévar va ser pastor de l'Església Baptista de Sabadell fou de gran creixement. Tenim enregistrats, com a mínim, 47 baptismes". "A causa d'un gir en la seva activitat evangèlica, Antoni Almudévar deixà el pastorat de Sabadell. .." . ("Apunts d'Història de la Primera Església Baptista de Sabadell", Pàgines 23 i 21). En els difícils anys de la postguerra -Guerra Civil espanyola, (1936-1939)- quan el testimoni de la fe evangèlica enfrontava la incomprensió i la intolerància de part de les autoritats civils -també de les eclesiàstiques- i del mateix poble en general quan les esglésies no tenien locals destinats al culte -o no podien usar-los quan en tot el país no hi havia més que un petit grapat de pastors que, amb molt d'esforç, tractaven de mantenir la fe dels creients, el Pastor Almudévar visitava regularment i infatigablement moltes de les esglésies, petites o "grans, i els grupets aïllats de dones i d'homes que en les seves paraules trobaven consol i inspiració per a prosseguir en el testimoniatge i en el servei al Senyor. Sovint el Pastor Almudévar esmenta el que -segons ell- és la "moraleja" de la seva vida i ho fa amb aquestes paraules: "El Senyor pot ajudar-nos, si en tenim desig, per a fer-nos útils al seu servei i, encara avui, Ell té molts miracles per a estrenar. ..A Ell sigui la glòria!" Els baptistes espanyols haurien de recordar que tenen un deute d'agraïment per aquest "home de Déu" i han de glorificar el Senyor per l'evidència d'una vida dedicada a l'esforçat ministeri de l'Obra del Senyor. Pere Bonet S. Desembre de 1968. Addenda . És d'esmentar que el Senyor concedí al Pastor Almudévar una digna esposa en la persona de la Sra. Pepeta Montull Pueyo, fidel companya que, en els molts anys de matrimoni, va saber estar sempre a l'alçada de les circumstàncies en els moments de goig i en les tribulacions. La llar de la família Almudévar esdevingué una llar de testimoniatge cristià i els seus dos fills -David i Lídia- reberen acurat ensenyament dels camins del Senyor i heretaren les qualitats dels seus pares. . La Sra. Pepeta Montull marxà a la Llar celestial el 17 de gener de 1990, a l'edat de 97 anys, després de continuat testimoni (83 anys) de fe en Crist. . Per un bon nombre d'anys, el Pastor Almudévar va ser professor del Seminari Baptista Espanyol, de Barcelona. Sempre va ser benvolgut pels estudiants, el tingueren en estima, i tots ells en guarden un bon record. . En el 1956, l'Església Baptista "Bona Nova", de Barcelona, en un senzill acte de reconeixement, el nomenà "Diaca honorari". . A més dels innumerables poemes i articles publicats en diferents revistes espanyoles i d'Amèrica llatina -i moltes altres que quedaren inèdites- va ser autor de 18 llibres que, oportunament, s'editaren, com: "Más arriba", "El Cristo del camino estrecho", "Diccionario de anécdotas", "Oro, Incienso y mirra", "Diálogos, poesias e himnos", i d'altres. Un bon nombre dels seus llibres publicats han estat reeditats, per haver-se esgotat les edicions inicials. . Bo i jubilat, el Pastor Almudévar continuà sent actiu en l'Església Baptista "Bona Nova", de Barcelona, sovint predicant en els cultes i ensenyant en una classe de l'E.D. . La XXII Convenció Baptista Espanyola, reunida a Badalona (1974), celebrà un acte d"'Homenaje a nuestro poeta catalán" en genuïna expressió general de "respeto, admiración y aprecio". Com que el Pastor Almudévar no li va ser possible estar en cap de les sessions d'aquella Convenció, el Pastor Antoni Gómez va ser l'encarregat de lliurar-li, en el seu domicili de Barcelona, una "placa de marbre" en la que es reconeixia "la seva abnegada, ben provada i continuada dedicació en favor de l'Obra del Senyor". ("El Eco", març 1977. Pàgina 12.) .En una notícia s'informava que "Després de llarga malaltia, el Pr. Almudévar va ser invitat a predicar a nostre Església ("Bona Nova"). Seria la seva última prèdica; precisament a la mateixa Església on ell havia començat a ser predicador. El sermó tenia per títol: 'La Pentecosta de l'Antic Testament'." ("Nuestra Labor", octubre 1976. Pàgina 4.) .Pocs mesos abans de complir 82 anys, el Pastor Antoni Almudévar passà a la presència del Senyor el dia 3 d'agost de 1976. Font: Història
dels Baptistes de Catalunya
|
|
|